A banda d’aquest espionatge de les capelletes que es disputen les engrunes del poder autonòmic, fet d’enveges i misèries humanes, hi ha l’espionatge dels aparells de l’Estat contra la dissidència, els moviments socials, els independentistes, les veus crítiques amb el model polític i econòmic. Crec que som poc conscients del perill que representa tota aquesta informació en mans de l’Estat, que som massa ingenus per desconeixement del tema, i poc curosos en el tractament de la d’informació sobre les nostres activitats, que pot ésser útil a l’Estat.
El coneixement de l’organització, les forces i l’estratègia de l’enemic són elements cabdals per a poder actuar en conseqüència i neutralitzar la seva actuació. Això és precisament el que fa la maquinària de l’Estat amb els seus aparells d’informació cap els seus enemics.
Els experts fixen en 8 les organitzacions encarregades de recollir informació, la més coneguda el CNI. És a dir, un volum notable de funcionaris dedicats a analitzar, sistematitzar,valorar possibles escenaris de risc per a l’Estat i trobar alternatives de neutralització o reconducció en cadascun dels casos.
Els manuals sobre el tema diuen que l’activitat de qualsevol servei d’intel·ligència es pot dividir en 5 fases:
1.-Planificació
2.-Obtenció d’informació
3.-Processament
4.-Anàlisi
5.-Intervenció
El segon punt és el fonamental, sense aquest, els altres no es poden desenvolupar. Bàsicament aquesta informació s’obté.
Obtenció d’informació
a.-Interceptar comunicacions (telèfons, mòbils, xats, adreça electrònica)
b.-Confidents,espies, talps.
c.-Furoners (Pirates informàtics)
d.- Seguiments (relacions del seu entorn,contactes)
e.-Interrogatoris policials
D’acord amb la informació obtinguda en aquesta 2a fase es poden establir els criteris d’intervenció ( 5a fase) per a poder modificar la situació en favor dels nostres interessos.
En aquesta 5a fase s’estableixen els següents elements d’actuació:
A.- Generar conflictes, escissions.
B.- Fer córrer notícies falses per desinformar, generar desànim, atacs personals o polítics a militants.
C.- Dossiers confidencials. Amenaçar persones o institucions, de fer arribar als mitjans la informació el dossier que lesiona la seva imatge, credibilitat si no col·labora.
D.- Mitjançant periodistes, opinadors de les tertúlies, generar un estat d’opinió favorable als seus interessos polítics, econòmics.
E.- Violència generada. Crear un ambient de tensió, violència. S’acusa de la situació al grup o grups que es volen criminalitzar. Sovint es recorre als atacs de falsa bandera, per culpar el grup o persones que es volen eliminar
F.- Operacions especials. Els serveis d’espionatge de l’Estat poden posar en funcionament accions contra elements polítics concrets per obstaculitzar, neutralitzar, un determinat procés polític o organització. Serien les operacions de guerra bruta de què tants exemples en vam tenir durant el conflicte a Euskal Herria.
Hem de fer atenció al paper que juguen les noves tecnologies com a eines de control social, les càmeres al Metro, a les estacions de tren, al carrer, el seguiment de posicions mitjançant els telèfons mòbils, o la construcció de xarxes de relacions a través de les xarxes socials.
Hem d’articular mesures de prevenció, vigilància i discreció, per a poder detectar i neutralitzar tots aquests elements que aporten informació sobre la nostra tàctica i estratègia, als aparells de l’Estat.
(Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt)
TorturesQuatreCamins2004 