Entrevista a José Solís

Explica els motius del motí de Quatre Camins del 30 d’abril de 2004, com es va desenvolupar, i les represàlies que es van prendre contra els amotinats
Què recorda d’aquell dia?

Estàvem al pati de la presó, quan dos funcionaris van entrar a la bugaderia per advertir un reclús que no tenia permís per estar-hi. Però en lloc de recordar-li que necessitava autorització, se li van llançar al damunt i, després de traslladar-lo al pati, van continuar pegant-lo amb especial brutalitat. L’incident no té res a veure amb la versió oficial que parla d’una intervenció per motiu de drogues. Així ho corrobora l’Audiència Provincial, que també esmenta les greus lesions patides pel reclús. En qualsevol cas, si hagués estat un tema de drogues, tampoc no tindria justificació l’abús que va patir.

Això va provocar l’amotinament?

Era la gota que feia vessar el got. Jo mateix havia enviat el dia abans una carta a l’aleshores fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Mena, per demanar-li que intercedís per evitar les vexacions que es produïen en el centre des de feia temps. La revolta va ser un acte de legítima defensa, davant la possibilitat que poguéssim ser torturats o patir danys molt greus.

La sentència parla que es va ferir de gravetat el secretari de Quatre Camins…

Tampoc no es diu la veritat. Com van declarar els metges forenses, la ferida que va rebre en la trifulga no era greu ni havia posat en perill la seva vida. Que es condemnés als amotinats a més de 200 anys de presó per aquest fet només té sentit si es volia una condemna exemplar.

Després del judici, alguns de vosaltres vau patir més càstigs. És així?

Jo mateix vaig ser víctima del règim d’aïllament FIES, pel qual et tanquen 23 hores del dia sense poder sortir de la cel·la ni comunicar-te amb els companys del centre. I després vaig ser traslladat a diverses presons de l’Estat, com les de Burgos, Carabanchel, Herrera de la Mancha o Puerto de Santa María, la qual cosa és il·legal, ja que la Generalitat té transferides les competències en matèria penitenciària. Amb aquestes mesures només pretenen que degastar-te i, per por a més represàlies, que no et rebel·lis. Són mesures de caràcter polític.

Les presons no compleixen la funció rehabilitadora que se’ls suposa?

A les presons es normalitza el menyspreu als reclusos, contra els quals els funcionars utilitzen sistemàticament el càstig físic i psíquic. És la universitat de la delinqüència comuna. Només per qüestionar una ordre, et poden imposar l’aïllament i altres mesures repressives. L’esperit de venjança hi és molt palpable.

jose_solis_350x269

 

 

 

 

 

 

 

– Quatre Camins va a judici

– L’exsubdirector mèdic de Quatre Camins admet “certa contundència” amb els presos amotinats

– Tres presos amotinats asseguren que van ser agredits per l’exsubdirector mèdic de Quatre Camins

– José Solís, antic pres, portaveu dels amotinats

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s